Preguntes Freqüents

Aquí podràs trobar la informació que necessites, si tens algun dubte, contacta’ns!

La connexió del sistema solar a la xarxa interior de l’edifici permet estalviar electricitat d’aquells kWh que es generen gràcies a les plaques solars i, per tant, no s’han d’importar des de la xarxa de distribució i no queden registrats al comptador d’electricitat.

Es poden donar dues tessitures. La primera és que la producció de les plaques sigui superior al consum instantani de l’edifici, en aquest cas la diferència (anomenada excedent) s’exporta a la xarxa de distribució per a la seva compensació a la factura d’electricitat (descompte en el terme d’energia de la factura); la segona tessitura és que la producció de les plaques sigui inferior al consum instantani de l’edifici, i en aquest cas es treballa de forma paral·lela entre la instal·lació solar i la xarxa de distribució.

Afegir que, a la primera tessitura, es pot escollir la instal·lació d’una bateria fet que significaria augmentar l’estalvi i emmagatzemar aquests excedents per usar-los quan no hi ha producció. Un cop la bateria està plena els excedents es seguiran enviant a la xarxa de distribució.

L’autoconsum compartit és una metodologia d’autoconsum regulat dins la norma RD244/2019. De forma genèrica, es tracta de repartir la generació d’electricitat entre diversos veïns.

En el circuit elèctric de la instal·lació solar ha d’afegir-se un comptador homologat per Endesa, anomenat de generació, que registrarà tots els kWh de la instal·lació solar. Els veïns que vulguin participar en aquesta metodologia han de repartir-se els kWh generats sota uns coeficient de repartiment, de forma que a cada veí se li descomptarà a la seva factura d’electricitat els percentatge dels kWh produïts que han acordat en reunió de comunitat de propietaris.

Si un veí té un consum més elevat que un altre no és un problema ja que tant el veí que consumeix més com l’altre se’ls descomptarà el percentatge que els hi pertoca, ni més ni menys.

La bateria virtual és un concepte que apliquen algunes comercialitzadores dins el seu ventall de productes. La norma actual indica que la compensació dels excedents és un registre mensual, no anual. Això pot significar que si el terme d’energia de la factura d’electricitat és inferior a zero s’estarien regalant kWh a la companyia distribuïdora elèctrica (normalment succeeix en instal·lacions exageradament sobredimensionades). La bateria virtual significa aplicar un preu a aquests kWh anomenats excedents no compensats que la comercialitzadora reservarà en format d’euros per a poder descomptar més endavant (per exemple durant èpoques amb poques hores de Sol). El problema s’esdevé quan aquesta guardiola només fa que créixer i es redueix molt poc, significaria que el client està perdent diners de forma indirecte. Tard o d’hora aquesta bateria virtual es cancel·larà o desapareixerà i serà necessari conèixer com es gestionen aquests diners.

No obstant, la solució a llarg termini son les bateries físiques.

Tot i que es detalla a l’estudi-pressupost personalitzat que rebreu, les plaques que instal·lem ofereixen garantia de 25 anys tant de producció com mecànica, al final de la instal·lació rebreu un certificat personalitzat d’aquestes plaques amb els números de sèrie de les plaques instal·lades a casa teva.

En relació a l’inversor varia depenent de la marca a instal·lar. Per exemple, Huawei ofereix 10 anys de garantia, mentre que Enphase n’ofereix 25.

Per norma, la nostra feina d’instal·lació ha de tenir una garantia de 3 anys. No obstant, i gràcies a l’experiència en el sector i la bona qualitat de mà d’obra amb personal propi oferim una garantia de 5 anys, dos per sobre de la norma.

Som Arquitectes Tècnics i coneixem l’estructura i els processos constructius dels edificis. Apliquem una tècnica que evita l’entrada d’aigua pels forats fets a les cobertes. Aquests forats sempre els fem sobre la teula que fa de cobertura, mai a la que fa de riu; el forat queda segellat amb una goma elastomèrica premsada que evita l’entrada d’aigua i, per sobre d’aquest ancoratge, circula la placa solar. És impossible que per aquest forat entri aigua.

En teulades planes solem instal·lar una estructura autoportant evitant així foradar la làmina impermeabilitzant.

La resposta és no. Per temes de seguretat, tots els inversors solars per autoconsum instantani s’han d’aturar en aquests casos. Ara bé, al mercat hi ha aparells que permeten reactivar la teva instal·lació en aquests casos però és necessària una bateria a la instal·lació de plaques.

La Llei actual permet fer-ho en dues diferents situacions:

  1. En el cas que el client sigui un autopromotor d’obres i estigui construint o reformant la casa sota llicència d’obres municipals. Aquest habitatge ha de ser residència habitual i no pot ser objecte de lloguer i/o venda.
  2. Sempre que es compleixen les següents condicions (totes elles):
    1. El client és un particular i no com empresari o autònom.
    2. La reforma i/o construcció de l’habitatge tingui un certificat final d’obra 2 anys abans de la instal·lació solar.
    3. La relació entre el pressupost total de la instal·lació i el material de la mateixa instal·lació sigui com a màxim d’un 40%, sent el 60% restant de mà d’obra d’execució.

Consisteix en desgravar-se a la declaració de la RENTA individual un percentatge del pressupost de la instal·lació solar.

Aquest percentatge varia depenent de la reducció d’energia primària a l’habitatge on s’ha instal·lat. Per a poder calcular aquesta reducció d’energia són necessaris dos certificats d’eficiència energètica, un abans de la instal·lació i un de posterior; cal tenir present que el programa informàtic per a la certificació energètica només té en compte els consums elèctrics per a la climatització i generació d’aigua calenta sanitària; per tant, si aquestes dues instal·lacions provenen d’una font d’energia diferent de l’electricitat és molt probable que el percentatge de reducció no s’assoleixi i, conseqüentment, no sigui possible desgravar la instal·lació solar a la RENTA.

A Bancells ens podem encarregar d’assessorar-vos sobre aquesta situació i indicar-vos prèviament si podríeu assolir aquesta reducció d’energia.

Es tracta de bonificacions en dos impostos municipals.

El primer correspon a l’Impost de Béns Immobles (IBI) que depenent de l’Ordenança Fiscal de cada Ajuntament varia. Aquesta bonificació es sol·licita un cop la instal·lació de plaques està legalitzada, i la sol·licitud consisteix en el registre d’una instància a l’Ajuntament del teu municipi. Tingueu paciència doncs solen respondre bastant tard.

Per altra banda, l’Impost de Construccions Instal·lacions i Obres (ICIO) normalment està bonificat en un 95%, havent de sol·licitar-se juntament amb el registre de la comunicació prèvia d’obres. Depenent del municipi aquesta bonificació s’aplica de forma immediata, però la gran majoria és posterior, havent de pagar la totalitat de l’impost i després sol·licitar-ne la seva devolució.

Les teulades dels edificis plurifamiliars formen part de la pell exterior de l’edifici i, per tant, són comunitàries, independentment si és una coberta plana o inclinada.

En el cas de cobertes planes assimilades a terrasses dels últims habitatges és necessari conèixer la constitució de la comunitat de propietaris i saber si aquests elements es van escripturar com comunitari d’ús privatiu o bé privat de l’habitatge en qüestió.

En tot cas, és necessària una reunió de veïns per a la instal·lació de plaques solars a la coberta de l’edifici i la resolució s’ha d’aprovar per majoria simple (els que assisteixen a la reunió +1).

Aquesta afirmació és certa. Les plaques es connecten en sèrie, per tant, si una està en ombra la seva tensió de treball es reduirà, reduint al mateix temps a la resta del mateix circuit.

No obstant hi ha solucions tècniques que permeten minimitzar o evitar aquests efectes, com per exemple els optimitzadors d’ombres. Aquests aparells obliguen l’inversor a fer treballar de forma individual la placa que està connectada, de forma que se separa de la resta del circuit i no afecta a la producció general.

Per altra banda, al mercat hi ha els microinversors. Aquests aparells son inversors de mida reduïda que s’instal·len darrera de cada placa solar de forma que tot el camp solar treballa de forma individual. Depenent de la tipologia de la instal·lació o de la coberta és recomanable, però no ho és treballar sempre amb aquests aparells, doncs en casos que no son necessaris el projecte té un sobrecost que podria ser evitat.

El tema dels tamanys sempre han sigut un tabú a l’hora de parlar-ne, per sort en solar fotovoltaica és molt diferent. L’eficiència d’una placa solar es mesura per la irradiació solar en W/m² que reb procedent del Sol, aquesta eficiència es mesura en %. Actualment, les plaques d’alta eficiència son les que ofereixen un 20-21% de forma aproximada; tenint en compte que una placa de 500W té una superfície molt similar a una de 410W és molt probable que ambdues plaques tinguin una eficiència similar.

En aquest sentit, no per més potència de placa solar s’obtindrà una eficiència superior de la instal·lació. És més, en residencial treballar amb plaques solars de tamanys grans (500W-550W-600W) pot arribar a ser un problema logístic per a la teva instal·lació i per l’espai que ocupen; al mateix temps és una sobrecàrrega de perill per a l’instal·lador que ha de moure una superfície superior a 2m² en un pla inclinat.

Al final el que necessites és una potència instal·lada que s’ajusti a la teva demanda, per tant en aquest sentit un tamany més reduït no significa menys eficient.

En els dos últims anys, les instal·lacions solars en habitatges s’han disparat i molts operadors han aprofitat aquest ‘boom’ per entrar al mercat, incloent entitats bancàries, asseguradores i petrolieres; moltes d’aquestes operadores ofereixen un preu més reduït (fins a punts que son per preocupar-se) perquè també redueixen preu en la qualitat de material o bé subcontracten mà d’obra poc qualificada obtenint una instal·lació solar molt econòmica però segurament la seva vida útil serà inferior als 25 anys.

Una instal·lació solar fotovoltaica no deixa de ser una inversió que, com a mínim, ha de tenir una vida útil de 25 anys, i aquí entren molts factors externs a part del material, i és el propi instal·lador, doncs la qualitat d’un treball no només el propi material sinó també com s’ha executat.

Si, hi ha carregadors de cotxes que permeten la càrrega del vehicle amb els excedents procedents de la instal·lació solar. No obstant això, no tots els carregadors tenen aquesta opció. Si estàs interessat en aquesta característica és millor informar-se prèviament per evitar ensurts.

Segons codi actual, és necessari informar a la comunitat de propietaris, que tindrà un màxim de 15 dies naturals per a fer objeccions al respecte. Passats aquest temps la instal·lació es pot portar a terme.

Si, pots carregar-lo, però obtindràs com a màxima una càrrega de 10A, o el que és el mateix en monofàsic, una càrrega de 2400W. Si el cotxe té una bateria de 50kWh, en aquest cas es tardaria un total de 21 hores per a carregar la bateria sencera.

En monofàsic, la potència màxima que es pot assolir és de 7,4kW (32A), en canvi en trifàsic és possible assolir un màxim de 22kW. Depenent del tipus de subministrament on vulguis connectar el punt de recàrrega hauràs d’escollir entre monofàsic o trifàsic.

Els carregadors porten de forma addicional un comptador que mesura la potència màxima del punt de subministrament on es connecta. Amb aquest comptador, el carregador del cotxe variarà la potència de càrrega depenent de la demanda elèctrica de l’habitatge. Si no s’inclou aquest comptador és probable que en algun moment et salti el magnetotèrmic del quadre elèctric per potència màxima.

Considerem la domòtica com a l’automatització de processos elèctrics d’un habitatge o edifici, com per exemple la gestió de la il·luminació o les persianes elèctriques. És possible anar més enllà amb la incorporació del sistema solar fotovoltaic i derivar excedents a aparells elèctrics com una bomba de piscina, aerotèrmia o carregador de vehicle elèctric.

Som partners de Loxone, empresa de domòtica de codi tancat que permet automatitzar casi la majoria d’aparells elèctrics. L’automatització dels aparells és el principi de la domòtica però el més i interessant és la configuració de condicionals en aquesta automatització; per exemple amb sondes meteorològiques és possible la regulació de la il·luminació, climatització i persianes d’un habitatge.

La configuració es gestiona a través d’un ordinador connectant-se via IP a la central instal·lada a l’habitatge, des d’aquesta connexió es procedeix a la configuració i a la inclusió dels condicionals. Un cop finalitzada aquesta configuració la gestió de l’usuari final és a través del seu terminal mòbil, ja sigui tauleta o telèfon.

Es recomana que, per a una correcta connexió a Internet, la senyal sigui a través de cable (WLAN), minimitzant l’ús de WiFi.

Els avantatges de la domòtica inclouen una major comoditat i eficiència energètica. Per exemple, els usuaris poden controlar la il·luminació i la climatització de manera remota, programar accions automàtiques segons les seves rutines i preferències, i rebre alertes de seguretat en temps real.

A més, la domòtica també pot contribuir a un ús més eficient dels recursos energètics, ja que permet la supervisió i el control de l’energia consumida pels dispositius connectats.

La domòtica permet la gestió eficient del consum d’energia, ajustant automàticament l’ús dels dispositius segons les necessitats i preferències, estalviant energia i reduint costos.

L’aerotèrmia és una bomba de calor d’alt rendiment que permet bescanviar la temperatura exterior per aconseguir confort tèrmic a l’interior de l’edifici; al mateix temps també permet l’escalfament d’aigua sanitària pel consum de l’habitatge.

El binomi entre instal·lació solar fotovoltaica i aerotermia és molt interessant donat que aquest sistema de climatització utilitza l’electricitat com energia primària i, per tant, amb possibilitats d’utilitzar els excedents solars o bé programar el seu funcionament en horari diürn.

Els sistemes de calefacció actual son el terra radiant i els radiadors d’alumini o ferro. Normalment, quan s’instal·la aerotermia és possible l’aprofitament d’aquesta instal·lació interior. No obstant, recomanem la visita d’un tècnic per a poder confirmar-ho.

Depèn de cada situació però de forma genèrica i amb coneixements la instal·lació no sol ser complexa; el temps promig d’una instal·lació és d’uns 4 dies. Cal tenir present, però, que un cop enllestida és necessari adaptar la configuració al confort de la família fet que significa una pedagogia del funcionament fins assolir-lo. Recomanem fer el canvi d’aquest tipus de climatització abans de l’estiu o de l’hivern.

L’aerotermia és una bomba de calor i, com a tal, pot oferir tan aigua calenta com freda per a la climatització. En termes de calefacció, si la instal·lació interior és correcte i no té pèrdues, el rendiment és molt elevat; en canvi, amb fred és necessari prestar molta atenció a les condensacions del paviment. Un terra refrescant no és el mateix que un aire condicionat sinó que es tracta de la circulació d’aigua freda pels circuits del terra radiant, per tant, no és un substitut d’aire fred.

Les bombes de calor actuals son molt completes de forma que no només ofereixen bescanvi de temperatura per a la formació d’aigua calenta, sinó que també poden oferir climatització a través de conductes i, per tant, oferir a mateix temps calefacció i aire condicionat per aire.

Cal tenir present que l’aerotermia sempre prioritzarà l’aigua calenta sanitària, per tant és necessària una correcta configuració per a minimitzar la falta de calefacció o aire condicionat durant el seu funcionament i la demanda de la família.

Com a tot sistema que escalfa aigua ha de donar acompliment al RITE i, per tant, serà necessària una legalització amb una memòria tècnica i un butlletí d’un tècnic qualificat. A Bancells Ecotècnics disposem del tècnic qualificat per a la redacció d’aquesta documentació i legalització.